La indústria petroquímica i del paper darrera la històrica criminalització de la marihuana

Fonts: diagonalperiodico.net | Wikipedia.org | Lareserva.com | Antiquecannabisbook.com

Són prou conegudes les propietats medicinals de la marihuana. Actualment s’utilitza en tractaments per al glaucoma, anorèxia, esclerosi múltiple, i altres enfermetats neurològiques, així com per pal·liar els efectes de la quimioteràpia i  del tractament contra el sida. Fins l’arribada de l’aspirina l’any 1901, el cànnabis (marihuana) era el medicament més consumit. A més, s’ha utilitzat desde fa milers d’anys en cultures com la xinesa, egípcia, grega i romana per fer sogues, espelmes, roba, xarxes, paper i altres objectes.

No va ser fins al 1937 que es va prohibir la planta als Estats Units (amb el consegüent efecte dominó arreu). La intervenció de l’empresari William Randolph Hearst va ser decisiva. Hearst era propietari de la major cadena de diaris del país i d’una important indústria de la fusta. En aquells anys el paper es produïa a partir del cultiu del cànem (fibra que s’obté del cànnabis), que necessitava d’una sèrie de despeses per mà d’obra força elevades, de manera que Hearst es va buscar algun tipus de matèria primera més barata i que, per tant, deixés un major benefici. El canvi de paper de cànem al paper de fusta va ser una jugada d’interessos econòmics en favor de Hearst.

Però la victòria de Hearst potser no hagués estat possible sense el suport d’una de les grans petroquímiques del país propietat de la família du Pont. Amb forts interessos en la indústria de la roba sintètica -enfront la roba de cotó i de cànem-, la família també realitzava la pasta de cel·lulosa del paper procedent de la fusta de Hearst, mentre Pierre S. du Pont era el·legit -en el 1920- com a president de la General Motors, flamant adversària de Ford, la qual investigava l’obtenció de combustibles alternatius a partir de la biomassa del cànem.

La petrolera Gulf Oil també va formar part d’aquesta aliança per interessos evidents i mitjançant uns contactes claus. El nebot de del fundador de la petrolera, Andrew W. Mellon, va excercir de secretari del Tresor dels Estats Units durant 11 anys. Ell mateix va crear la figura del comissari de l’Oficina Federal de Narcòtics, lligat al Departament del Tresor, i en ell hi va col.locar al marit de la seva neboda, Harry J. Anslinger. La seva missió era aconseguir que el cànnabis s’il·legalitzés i es considerés al mateix nivell que la cocaïna o l’heroïna i així esborrar-lo del mercat. Els teixits, combustibles, plàstics i el paper fets a partir del cànem esdevenien una competència important per als interessos empresarials de Hearst, la família du Pont, i la família Mellon (entre altres). Així, Anslinger va començar una campanya governamental de desprestigi de la marihuana mitjançant mentides difoses per la televisió i els diaris de Hearst.

Anslinger complementava el seu discurs classista, elitista i racista amb la producció d’un documental titulat Reefer Madness, una cosa així com “La Bogeria del Porro”, el missatge del qual era que l’herba condueix a la demència, el pillatge, la violació i l’homicidi. Seguidament, el congrés nord-americà aprobava la Marihuana Tax Act (1937), prohibint el consum, possessió i comerç del cànnabis a nivell federal.

A partir d’aquí, les autoritats consideraven als consumidors de drogues com una amenaça que havia d’estar entre reixes. A més, aprofitant la Guerra Freda el Govern es va inventar una conspiració: els països comunistes intentaven drogar als nord-americans. D’aquesta manera, la pressió de Anslinger aconseguia que s’aprovés el 1951 la Llei Boggs que enduria fortament les penes per possessió de cànnabis. Poc després, la influència de Anslinger va portar a l’aprovació de la Llei de Control de Narcòtics de 1956. Era la llei federal dels EUA més dura de totes les promulgades en aquesta matèria, posant al cànnabis en la mateixa categoria que l’heroïna. Posteriorment, a l’any 1961, seguint l’exemple dels Estats Units, la ONU s’acollia a la Convenció Única sobre Estupefaents.

En el sector farmacèutic, no va ser fins al 1985 que Eli Lilly va obtenir la primera llicència i patent d’una substància del cànnabis, concretament l’anomenada Nabilone, un derivat del THC. Cal recalcar que anteriorment a l’any 1937, hi havia centenars de productes farmacèutics que contenien cànnabis. A la web Antique Cannabis Book hi recopilen desenes d’antics productes farmacèutics amb cànnabis, així com una llista de companyies farmacèutiques que els comercialitzaven.

Etiquetes: Andrew W. Mellon, cànem, Cànnabis, Du Pont, Eli lilly, General Motors, Gulf Oil, Harry Anslinger, legalització, marihuana, MArihuana Tax Act, Reefer Madness, THC, william randolph hearst